Omet navegació

Inici

Ciències i tecnologia 2018

Trobaràs més de 20 preguntes que corresponen a les competències bàsiques de 4t d'ESO, la majoria de tipus test de resposta múltiple (triar una resposta), selecció múltiple (triar més d'una resposta). Qüestió Veritat/Mentida i resposta oberta. Totes les respostes es corregeixen automàticament i les de resposta oberta s'han de respondre en un paper a part i clicar mostra la resposta.

Text

Activitat 1

Pregunta 1

Qüestió

Si tenim en compte les característiques climàtiques de la zona on està aquesta casa,
quines eren les intencions d’Antoni Gaudí en decidir-se per aquest disseny?
(Hi ha dues respostes correctes.)

Respostes

a. Impedir la nidificació d’aus fent una teulada molt inclinada

b. Evitar l’acumulació de neu projectant una teulada llarga i inclinada.

c. Facilitar la neteja de les finestres orientant la façana principal al sud.

d. Aprofitar la llum natural col·locant moltes finestres a la façana que rep més insolació.

Realimentació

Pregunta 2

Qüestió

Durant el viatge cap a l’alberg parlem de molts temes. La Núria explica a l’Òscar que els
seus pares volen comprar-se un cotxe nou però no saben si decantar-se per un d’elèctric o
un de benzina.
L’Òscar fa una cerca a Internet i li diu:
—Mira, Núria, he trobat aquesta imatge, que compara l’eficiència del vehicle de benzina i
del vehicle elèctric en dues etapes: del pou al dipòsit i del dipòsit a les rodes.

Quina d’aquestes afirmacions sobre l’eficiència d’ambdós tipus de vehicles és correcta?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. Del pou al dipòsit, l’eficiència és major en els vehicles elèctrics.

b. Del dipòsit a les rodes, l’eficiència és clarament superior en el vehicle elèctric.

c. Del dipòsit a les rodes, l’eficiència és tres vegades superior en el vehicle elèctric

d. Globalment, el vehicle elèctric té una eficiència lleugerament inferior al de benzina.

Realimentació

Pregunta 3

Qüestió

A la nit, es posa a nevar i comencem a parlar sobre com n’és d’incòmode caminar per la neu
acabada de caure. No ens posem d’acord en una qüestió: per què ens enfonsem a la neu. El
nostre tutor ens comenta que hi intervé el nostre pes i la superfície del calçat que portem.
Examinem l’equipament que utilitzarem demà i representem en una quadrícula la seva
superfície de contacte amb la neu.

Una mateixa persona, amb quin equipament s’enfonsaria menys a la neu?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. Raquetes de neu.

b. Planxa de neu.

c. Botes d’esquí.

d. Esquís.

Realimentació

Pregunta 4

Qüestió

L’endemà, de camí per agafar el telecabina a l’estació d’esquí, comença una discussió
sobre si es té més fred esperant a la cua o pujant amb el telecabina.
Algú diu que havia sentit els meteoròlegs de la tele parlar de la temperatura de sensació.
Deien que era la temperatura que percep el nostre cos segons quina és la temperatura de
l’aire i la velocitat del vent. Com més bufa el vent, més sensació de fred es té. Fins i tot van
ensenyar una taula com aquesta:

Si la temperatura és de +2 ºC i no bufa gens de vent, quina temperatura de sensació tindrem
aturats a la cua d’espera i quina pujant amb el telecabina a 4 m/s?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. A la cua: +2 ºC, pujant amb el telecabina: +2 ºC.

b. A la cua: +2 ºC, pujant amb el telecabina: -4 ºC.

c. A la cua: +1 ºC, pujant amb el telecabina: -8 ºC.

d. A la cua: 0 ºC, pujant amb el telecabina: -16 ºC.

Realimentació

Pregunta 5

Quan arribem al telecabina tenim la sort de no haver de fer cua. Així que un grupet de
quatre ens disposem a agafar-lo. Veiem en un cartell la informació següent:

Tardarà més de tres minuts a portar-nos fins a dalt? Anota els càlculs necessaris al requadre
que justifiquin la teva resposta. No t'oblidis de marcar la resposta a la pregunta (sí/no).

Habilita el javascript

Pregunta 6

Qüestió

Si no hi has pujat abans, el telecabina impressiona. Però la
Maria assegura que tot està molt ben calculat i fa un esquema
de les forces que ella creu que actuen sobre la cabina quan
avança amb velocitat constant a causa del moviment del
cable, suposant que no hi ha fricció amb l’aire, i te les explica:

1: La força cap amunt que fa el cable.
2: La força cap endavant que fa el telecabina.
3: La força de retrocés que el faria tornar enrere.
4: El pes del telecabina i dels que sou a dins.

Però en Lluís la contradiu perquè, en realitat, només dues de les quatre forces de l’esquema
són correctes. Quines?
(Hi ha dues respostes correctes.)

Respostes

a. 1

b. 2

c.3

d.4

Realimentació

Pregunta 7

Qüestió

Un cop a les pistes d’esquí, tornem a debatre. Aquest cop sobre quin tipus de roba va millor
per a un dia d’esquí.
Hi ha quatre opinions diferents. Qui té raó?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. Per al fred, el millor són teixits espessos i esponjosos i, com que esquiant fas exercici físic, per
evitar quedar xop de suor, teixits transpirables.

b. Per evitar quedar xop de suor, el millor són els teixits espessos i esponjosos i, per impedir que
el vent arribi al cos, els teixits transpirables.

c. Per a la pluja, el millor són els teixits transpirables i, per deixar escapar la humitat corporal, els
teixits impermeables.

d. Per al fred, el millor són els teixits espessos i esponjosos i, per a la pluja, els teixits transpirables.

Realimentació

Pregunta 8

Qüestió

El professor ens ha dit que quan tornem al centre farem un experiment amb dos teixits
diferents per decidir quin és més bon aïllant tèrmic. Agafarem dues ampolles idèntiques
amb un litre d’aigua a 80 ºC i embolicarem cada ampolla amb un teixit diferent. Després
mesurarem quant temps tarda a refredar-se l’aigua de cada ampolla fins a 30 ºC.
Quins dels factors següents es mantenen constants en aquest experiment?
(Hi ha dues respostes correctes.)

Respostes

a. El teixit.

b. El volum de l’aigua.

c. La temperatura inicial de l’aigua.

d. El temps que tarda a refredar-se l’aigua fins a 30 ºC.

Realimentació

Pregunta 9

Un cop al centre hem fet la prova amb els dos teixits diferents, A i B, i hem mesurat la
temperatura de l’aigua cada 2 minuts. Obtenim el gràfic següent:

Quin dels dos teixits, A o B, és més bon aïllant tèrmic? Justifica la teva resposta utilitzant
les dades numèriques del gràfic.

Habilita el javascript

Activitat 2

Llegeix el text següent i respon a les preguntes:
El metge ha dit a l’àvia Mercè que té la pressió
arterial alta i que se l’hauria de vigilar. Per aquest
motiu, la Mercè ha decidit comprar-se un aparell
per controlar-la des de casa, però el troba molt
complicat i t’ha demanat que l’ajudis a fer-lo anar.
A les instruccions s’explica que l’aparell mesura la
pressió de la sang dins de les artèries mitjançant
un braçalet que s’ha de posar al voltant del braç i que s’infla progressivament. Quan la pressió del
braçalet és superior a la pressió de la sang, les artèries queden comprimides i la sang hi deixa de
circular. Un cop la pressió és prou alta, el braçalet es va desinflant lentament i l’aparell mesura a
quina pressió la sang comença a circular a batzegades (pressió màxima o sistòlica) i a partir de quina
pressió la sang circula contínuament (pressió mínima o diastòlica).

Pregunta 10

Qüestió

Abans d’ajudar l’àvia Mercè amb l’aparell convindrà aclarir què succeeix durant la sístole
i la diàstole. Ambdós conceptes tenen a veure amb el cicle cardíac, que és la seqüència
d'esdeveniments que tenen lloc des del començament d'un batec cardíac fins a l'inici del
següent.

A partir de la informació de les figures 1 i 2, indica quines afirmacions sobre el cicle cardíac
són certes.
(Hi ha dues respostes correctes.)

Respostes

a. Durant la diàstole ventricular, els ventricles estan relaxats

b. Durant la diàstole ventricular, els ventricles es buiden de sang.

c. Durant la sístole ventricular, la sang surt del cor

d. Durant la sístole ventricular, els ventricles envien sang a les aurícules del cor.

Realimentació

Pregunta 11

Qüestió

El cor permet que la sang faci arribar els nutrients i l’oxigen a totes les cèl·lules del nostre
cos. A més, la sang rep de les cèl·lules tots aquells productes de rebuig que s’hagin generat
perquè siguin conduïts als òrgans que s’encarreguen d’eliminar-los.
La sang va als pulmons per…
(Hi ha dues respostes correctes.)

Respostes

a. alliberar el CO2.

b. alliberar la urea

c. obtenir nutrients.

d. obtenir O2.

Realimentació

Pregunta 12

Qüestió

La circulació de la sang té lloc seguint un circuit molt ordenat. Observa l’esquema següent:

La concentració d’oxigen va variant al llarg del circuit. D’acord amb la informació de
l’esquema anterior, quines de les afirmacions següents són certes?
(Hi ha dues respostes correctes.)

Respostes

a. Per la part dreta del cor hi passa sang rica en oxigen.

b. L’artèria aorta transporta sang oxigenada del cor cap als òrgans.

c. Les venes caves transporten sang rica en oxigen dels òrgans al cor.

d. L’artèria pulmonar porta sang pobra en oxigen del cor cap als pulmons.

Realimentació

Pregunta 13

Qüestió

A partir de la informació de l’esquema de la pregunta anterior, sobre les artèries es pot dir
que sempre…
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. arriben al cor

b. surten del cor

c. porten sang rica en oxigen.

d. porten sang pobra en oxigen.

Realimentació

Pregunta 14

Qüestió

Per practicar, comences per mesurar-te la teva pròpia pressió amb l’aparell. A la primera
prova que fas obtens el resultat següent:
Pressió sistòlica 118 mil·límetres de mercuri (mmHg)
Pressió diastòlica 77 mil·límetres de mercuri (mmHg)
En una pàgina web trobes aquesta classificació de la pressió arterial:

Diries que la teva pressió és…
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. la màxima massa alta i la mínima massa baixa.

b. massa baixa.

c. massa alta.

d. normal.

Realimentació

Pregunta 15

Qüestió

Com que hi ha diversos factors que modifiquen la pressió arterial, s’ha fet un estudi a un grup
de persones (50 homes i 50 dones), amb un índex de massa corporal al voltant de 22 kg/m2.
Els resultats obtinguts es mostren al gràfic següent:

Quina és la pregunta que es volia respondre en aquest estudi?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. L’exercici físic intervé en la pressió arterial?

b. L’edat té algun efecte sobre la pressió arterial?

c. Els homes tenen la pressió arterial més alta que les dones?

d. L’índex de massa corporal és un factor que modifica la pressió arterial?

Realimentació

Pregunta 16

La pressió arterial d’una persona pot variar al llarg dels diferents moments del dia. Vols fer
un experiment mesurant la teva pressió màxima i la teva pressió mínima en 4 moments ben
repartits al llarg del dia.
Dissenya una taula que permeti recollir de manera ordenada les dades que obtindràs en
fer l’experiment. Recorda que a la taula has d’especificar, al començament de les files i les
columnes, què estàs mesurant i en quin moment. No cal que omplis la taula amb valors
inventats.

Habilita el javascript

Activitat 3

Llegeix la notícia següent i respon a les preguntes:
EL COLTAN, UN “MINERAL” ESTRATÈGIC
Resulta curiós el que està passant amb un “mineral” anomenat coltan, del qual s'extreuen
dos elements químics, niobi i tàntal. En els últims 10 anys les seves explotacions mineres han
estat tema de controvèrsia social i ambiental.
Coltan és un terme que respon a la contracció del nom de dos minerals ben coneguts: la
columbita, òxid de niobi amb ferro i manganès, i la tantalita, òxid de tàntal amb ferro i
manganès.
Els jaciments de coltan primaris estan associats a roques magmàtiques, com el granit. També hi ha
dipòsits secundaris, originats per l'erosió, transport i sedimentació de materials dels jaciments primaris,
dels quals també es pot extreure coltan amb tècniques menys costoses.
El coltan és fonamental per al desenvolupament de noves tecnologies: telefonia mòbil, fabricació
d'ordinadors, etc. Això és a causa de les seves singulars propietats: la capacitat de suportar temperatures
molt elevades, l’alta resistència a la corrosió...
Font: text adaptat i extret d’http://elpais.com; imatge de Viquipèdia

Pregunta 17

Qüestió

A partir de la informació del text, pots indicar en quin tipus de roques es pot trobar coltan?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. Metamòrfiques, magmàtiques i sedimentàries.

b. Metamòrfiques i sedimentàries.

c. Metamòrfiques i magmàtiques.

d. Magmàtiques i sedimentàries.

Realimentació

Pregunta 18

Moltes explotacions de coltan són grans mines a cel obert i, per a l’extracció d’aquest
“mineral” i la seva purificació posterior, es fan servir grans quantitats d’energia i es generen
diferents impactes ambientals.
Relaciona cada impacte ambiental de la taula de l’esquerra amb només un dels elements
descriptius de la dreta. Observa que hi ha més elements que impactes. A la taula, escriu
només el número de l’element descriptiu que correspon a cada impacte.

Habilita el javascript

Pregunta 19

Qüestió

Es vol analitzar el contingut de tantalita dels sediments que hi ha a tres jaciments de coltan
(A, B i C) per explotar. Per això es fa l’experiment següent: s’agafen diverses mostres
dels sediments en cadascun dels tres jaciments i es porten al laboratori, on s’analitza la
proporció de tantalita en cadascun. S’obtenen els resultats següents:

Després de l’experiment, es conclou el següent:

Indica quina de les mesures següents hauria estat necessària perquè la conclusió que s’ha
extret a partir dels resultats de l’experiment sigui vàlida.
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. L’anàlisi de cada mostra l’hauria de fer una persona diferent.

b. L’anàlisi de cada mostra s’hauria de fer en dies diferents, per reduir els errors de mesura.

c. Caldria haver agafat una única mostra de cada jaciment, per evitar dispersió en les dades.

d. Caldria assegurar-se que la presa de les mostres dels sediments es fes en les mateixes condicions.

Realimentació

Pregunta 20

Qüestió

La densitat és una propietat que s’utilitza, entre d’altres, per avaluar la qualitat d’una mostra
de coltan.
Què ens cal conèixer per determinar la densitat d’una mostra de coltan?
(Hi ha dues respostes correctes.)

Respostes

a. El preu del coltan per quilogram.

b. La temperatura de la mostra.

c. Els quilograms de la mostra.

d. El volum de la mostra.

Realimentació

Pregunta 21

Qüestió

Un dels elements que s’obté del coltan és el tàntal. L’equació química de la reacció d’oxidació
del tàntal és la següent:

Quina d’aquestes afirmacions es pot deduir de l’equació química anterior?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. Hi intervé un reactiu i dos productes.

b. Quan el tàntal s’oxida es produeix oxigen.

c. Les substàncies que intervenen en aquesta reacció estan en estat sòlid.

d. En la fórmula de l’òxid que es produeix hi ha 2 àtoms de tàntal i 5 àtoms d’oxigen.

Realimentació

Pregunta 22

Qüestió

Quines de les qüestions següents es podrien investigar mitjançant una recerca científica
controlada al laboratori de ciències?
(Hi ha dues respostes correctes.)

Respostes

a. Quin és el grau de sensibilització del consumidor en la problemàtica de l’obtenció del coltan?

b. Quin element s’oxida més fàcilment en augmentar la temperatura, el niobi o el tàntal?

c. Quin és el percentatge en massa d’òxid de niobi i d’òxid de tàntal en el coltan?

d. Com ha variat la demanda de coltan a escala mundial en els darrers vint anys?

Realimentació

Activitat 4

Llegeix el text següent i respon a les preguntes:
Qui no recorda la pel·lícula Parc Juràssic? Potser aquesta
pel·lícula és la referència més propera que tens dels
dinosaures. Però a Catalunya l’existència de dinosaures no
és ciència-ficció, ja que disposem d’un ric patrimoni
paleontològic. Mostres del rastre que els dinosaures van
deixar a casa nostra els podem trobar, per exemple, a les
niuades d’ous de Basturs o a les petjades del jaciment de la
Llau de la Costa (al Pallars Jussà). Aquestes restes daten del període cretaci, fa uns 65 milions d’anys.
Seràs capaç d’identificar algun dels dinosaures que van poblar Catalunya?
Font imatge: http://blogs.ccma.cat

Pregunta 23

Qüestió

Al Pallars Jussà s’han trobat nombrosos jaciments amb fòssils de dinosaure.
Què són els fòssils?
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. Roques que s’assemblen a restes o rastres d’éssers vius.

b. Roques que, en erosionar-se, han adoptat formes que recorden les restes o els rastres d’éssers
vius del passat.

c. Restes o rastres d’éssers vius que s’han sedimentat amb la roca on es troben i que posteriorment
s’han mineralitzat.

d. Organismes o restes d’aquests que s’han incrustat a una roca com a conseqüència d’algun
fenomen natural catastròfic.

Realimentació

Pregunta 24

Qüestió

Alguns dels dinosaures que van habitar Catalunya en el passat eren herbívors. A dia d'avui
no es pot afirmar quines plantes menjaven, ja que s’haurien de trobar fossilitzats els seus
continguts estomacals o potser algun excrement fossilitzat.
No obstant, s’han trobat espores fòssils i pol·len de plantes que van conviure amb els
dinosaures. Potser algunes devien formar part de la seva dieta, però no es pot assegurar
perquè el pol·len i les espores són partícules molt petites i poden ser transportades pel vent
des de llocs molt allunyats.
Les plantes que efectuen la seva pol·linització a través del vent són les que...
(Hi ha dues respostes correctes.)

Respostes

a. tenen flors oloroses i de colors vius.

b. produeixen una gran quantitat de pol·len.

c. produeixen grans de pol·len petits i lleugers.

d. tenen flors que produeixen abundant nèctar.

Realimentació

Pregunta 25

Qüestió

Es vol construir un centre paleontològic. Una de les dades que cal analitzar és el contingut
d’aigua dels sediments que hi ha a les tres possibles ubicacions d’aquest centre.
Per fer aquesta valoració, tècnics de l’empresa constructora han agafat mostres dels sediments,
després de dos dies de pluges continuades i les han portat al laboratori. Per tal de deshidratarles completament, les han emplaçat dins d’un mateix forn a 150 ºC durant 24 hores, mesurantne la massa a intervals de 6 hores. Els tècnics sabran que les han deshidratat completament
quan la massa de les mostres es mantingui constant al llarg del temps. A partir de la massa
que han perdut les mostres deshidratades, podran calcular el percentatge d’aigua.
El quadre següent mostra les dades que han obtingut:

Indica el gràfic que representa correctament les dades obtingudes en aquest estudi.
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. Gràfic 1

b. Gràfic 2

c. Gràfic 3

d. Gràfic 4

Realimentació

Pregunta 26

Qüestió

Quines incorreccions s’han comès en la recerca anterior?
(Marca les dues errades del procediment de recerca.)

Respostes

a. Les mostres no han estat en les mateixes condicions durant l’anàlisi.

b. No es pot assegurar que les mostres s’han deshidratat totalment.

c. Els intervals de temps per prendre dades no són regulars.

d. La quantitat inicial de mostra no és la mateixa.

Realimentació

Pregunta 27

Qüestió

Un dinosaure que va viure durant el cretaci superior és el nodosaure.
A partir de la informació que trobaràs a la clau dicotòmica, indica quin dels esquelets
següents representa el nodosaure.
(Només hi ha una resposta correcta.)

Respostes

a. L’estructura 1

b. L’estructura 2

c. L’estructura 3

d. L’estructura 4

Realimentació